Destins

FÓRMULES PER AL CAP DE SETMANA!

destins — Thu, 08 Nov 2012 11:14:41 +0000

Cap de setmana del 16 al 18 de novembre + activitats científiques + un allotjament en plena natura = 2º cap de setmana de la Ciència al Vilar Rural de Cardona. Una bona excusa per divertir-se i aprendre amb els més petits de la casa!

Els nens amb esperit científic i curiós tenen una cita el cap de setmana del 16 al 18 de novembre. Al Vilar Rural de Cardona han organitzat un complert programa d’activitats per passar un cap de setmana on la ciència és la protagonista. Les activitats estan dirigides pel professor Jordi Mazón del departament de Física Aplicada de la UPC i en Víctor Grau, físic i professor de la Universitat de Vic. Totes les activitats són gratuïtes, prèvia reserva trucant al telèfon 93 869 00 44 o enviant un correu electrònic a infocardona@vilarsrurals.com Això sí, les places són limitades!

Divendres 16 de Novembre

19:00 h: Coneguem els núvols. Iniciem el cap de setmana amb núvols….aprèn a identificar-los i a saber si porten pluja o són “inofensius”. Construeix el teu visor de núvols que t’ajudarà a identificar-los.
21:30 h: Gimcana estel·lar.
22:00 h: Observació del cel nocturn.

Dissabte 17 de Novembre
11:00 h: Taller: A la recerca de micrometeorits! Diàriament a la Terra cauen l’equivalent a un transatlàntic de material extraterrestre, partícules molt petites que es fragmenten en polsim i petits grans de meteorit…. Vine a buscar-ne pel jardí del Vilar!.
12:00 h: Fem erupcions volcàniques! Què és un volcà? Per què entra en erupció? Vine i construeix el teu propi volcà, i fes-lo entrar en erupció.
16:00 h: Planetes del Sistema Solar. Coneix i pinta en 3D els nostres planetes veïns.
17:30 h: Tutti Frutti Planetari. Si el Sol és una síndria, Mercuri és mig gra d’arròs situat a 1 metre, Venus un gra de blat de moro a 2.5 metres, la Terra…… Vine a construir i conèixer les veritables dimensions del Sistema Solar amb el nostre Tutti Frutti Planetari al jardí del Vilar!.
18:30 h: És possible la levitació? Xerrada-taller sobre levitació magnètica per a tota la família. Vine a experimentar com actua el nitrogen líquid a -190ºC. Farem surar en l’aire objectes aprofitant les propietats dels superconductors!.

Diumenge 18 de Novembre
11:00 h: El Diablet del Vilar: construeix la nostra adaptació del Diablet de Descartes, i emporta’t a casa aquest joc de ciència que et demostra que l’aire és més lleuger que l’aigua.
11:45 h: Llancem coets d’aigua. Dissenya el teu coet, i fes-lo arribar a l’estratosfera!.
16:00 h: Núvols i pluviòmetres. Vam començar amb núvols i acabem també amb núvols….. Emporta’t el núvol del Vilar, i un pluviòmetre casolà per mesurar la pluja a casa teva.

MÉS INFORMACIÓ

Vilars rurals: www.vilarsrurals.com

FRIBOURG I GRUYÈRE: 100% SUÏSSA

destins — Wed, 07 Nov 2012 21:41:59 +0000

Text i fotos © Manel Antolí

Protegida pels avui dia gairebé ficticis murs de la seva ciutadella medieval, Fribourg és la més desconeguda de les grans ciutats suïsses. Eclipsada pel renom internacional de Gruyère, la preciosa vila formatgera a la qual dóna recer el cantó, tracta de ressorgir de les tenebres del seu històric passat mostrant-se com una urbs que aposta per la cultura, amb mil atractius per descobrir.

El primer que cal dir d’ella és que no és una ciutat alemanya (no s’hi val confondre-la amb la seva homònima Friburg, la capital de la Selva Negra germana), com podria donar a entendre la seva arrel fonètica, sinó que és suïssa. I que, malgrat ser bilingüe, l’alemany no és el seu idioma predominant sinó el francès (ho parlen gairebé les ¾ parts dels seus habitants), com en el seu veí cantó del Valais. Fet aquest matís… Bienvenues a Fribourg!
Fundada al segle XII per Bertoldo IV de Zaehringen (encara que integrada a Suïssa des de 1481) sobre la llera del riu Sarine, la influència de l’aigua ha estat vital en el seu desenvolupament històric i ciutadà. I la millor prova són els cinc ponts (i dues passarel·les) que connecten els seus dos marges, així com la dotzena de fonts que esquitxen gairebé tots els seus racons. Totes elles tenen una gran basa i en el seu centre s’eleven altes columnes presidides per figures bíbliques o al·legóriques. Per si això fos poc, les mateixes aigües (residuals) fan funcionar el funicular (únic a Europa per aquesta característica tan peculiar) que uneix des de 1899 la ciutat baixa amb l’alta en un trajecte de 120 metres. I és que, a l’hora de visitar Fribourg, cal tenir clar que els passejos són a força de pujades i baixades. Però aquí radica precisament l’especial encant d’una ciutat que primer ha de contemplar-se des dels seus diversos miradors panoràmics. Un dels més cridaners, situat a la ciutat baixa, és el del pont du Milleu, sobre el meandre més bell del Sarine. Des d’aquest pont, si prenem la sortida més oriental arribarem a una generosa plaça, Planche Superieure, presidida per la font de Sant-Jean, prop del pont del mateix nom.

Panoràmica de Fribourg amb la torre de la catedral al fons

EL MERCAT DE LA BOQUERIA A AMSTERDAM!

destins — Thu, 11 Oct 2012 08:26:58 +0000

IQ Creative i l’estudi d’arquitectura Concrete han creat un nou restaurant a Amsterdam. Es diu Mercat i està inspirat en el Mercat de la Boqueria de Barcelona. El suggerent nom de Mercat ja fa presagiar les arrels del nou local d’IQ Creative, la companyia que també regenta coneguts restaurants a Amsterdam com Supperclub, Mazzo, Nomads o Envy.

El caràcter industrial de l’edifici Panamà que acull el nou restaurant, la seva estructura i el colorit treball de les seves finestres té una gran semblança amb el Mercat de la Boqueria a Barcelona. El lloc immediatament va despertar l’entusiasme de Bert van der Leden, el propietari, que considera únic l’ambient dels mercats catalans.

Enormes prestatges i vitrines amb tapes fresques, olives, embotits, truita i pernil són font d’inspiració dels cuiners de Mercat que, amb el xef Joan Llances Huitinga al capdavant, ofereixen un ampli menú a la carta amb una extensa selecció de plats tradicionals i moderns.

Els visitants poden anar-hi durant tot el dia per prendre, des d’un esmorzar típic amb “xocolata amb xurros”, un dinar ràpid amb “entrepans” o una copa a la terrassa, fins un bon sopar, amb una varietat de paelles com a especialitat de la casa. La barra oberta i acollidora funciona com una enoteca, on els clients poden triar entre una gran selecció de vins i caves. Tot a un preu raonable. La combinació de colors mobles nous i antics del bar i la espaiosa i assolellada terrassa de Mercat fan un lloc amb un ambient especial i relaxat a l’estil mediterrani.

Amb l’ajuda de l’estudi d’arquitectura Concrete que va donar forma al projecte, al nou local d’Amsterdam, a més, els clients que desitgin rebre més informació o consells, poden utilitzar l’aplicació de mòbil WineStein vi-app, que entre altres coses suggereix què vi beure amb cada un dels plats de la carta.

Més informació: www.mercat.nl

JUNGFRAUJOCH: UN SOMNI SOBRE RAILS

destins — Wed, 10 Oct 2012 10:21:18 +0000

Text i fotos © Manel Antolí

L’1 d’agost es complien 100 anys d’una fita increïble en la història ferroviària. Un cremallera penetrava en les entranyes de l’alpinisme europeu, a Suïssa, endinsant-se en una impressionant muntanya, l’Eiger (en català “Ogre”) per emergir gairebé en el cim d’un altre altre colós, la Jungfrau (en català, “Donzella”). L’estació Jungfraujoch, a 3.454 metres d’altitud, es va convertir en el sostre ferroviari del vell continent. Viatgeu amb nosaltres i coneixeu aquest somni sobre rails fet realitat.

El mateix any en què celebrem el centenari d’una tragèdia naval, l’enfonsament del Titànic, s’han complert 100 anys d’una gesta ferroviària: Jungfraujoch, l’estació més alta d’Europa, situada a 3.454 metres d’altitud. I com a Suïssa la vida, més que sobre rodes, va sobre rails, els suïssos són capaços de portar-nos fins a allí intercanviant trens des dels mateixos aeroports de Ginebra o Zurich. El somni de Jungfraujoch, en una zona declarada al 2001 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, va començar a gestar-se en el cap d’un visionari empresari tèxtil suís, Adolf Guyer-Zeller, arran d’una excursió realitzada en 1893 a la regió de la Jungfrau. Guyer-Zeller va quedar tan impressionat pel lloc, fins llavors freqüentat gairebé exclusivament per avesats alpinistes, que es va proposar portar fins al seu cim a qualsevol mortal a través d’un tren. Tres anys després, en 1896, posava a treballar a la seva gent de la manera més rudimentària: amb becs, pales i trepants per començar a perforar la duríssima estructura de l’Eiger. Prop de 300 obrers van treballar 24 hores diàries en tres torns, sis dies per setmana, perquè uns rails desafiessin les lleis de la naturalesa permetent que qualsevol persona, al marge de la seva condició física, per que tothom pogués arribar al sostre d’Europa amb total comoditat gaudint d’un panorama únic, gairebé acariciant el cel. Alguns d’aquests obrers van deixar allí les seves vides. Els seus noms resten eterns en rètols de fusta situats en un dels túnels de Jungfraujoch. Encara que les terribles condicions climatològiques van fer que la durada de les obres es dupliqués –de 8 a 16 anys–, el somni de Guller-Zeller es va fer realitat en 1912. L’empresari no va poder veure com es complia el seu somni, doncs va morir en 1899, però gràcies a ell, 750.000 persones ho gaudeixen anualment en la major destinació turística de Suïssa.

El Jungfraubahn, el tren vermell, pujant cap a l'estació de Jungfraujoch

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA

destins — Thu, 21 Jun 2012 12:10:11 +0000

Text: Cecília Lorenzo © / Fotos: Jordi Folch ©

No deixa de sorprendre que a tan sols una vintena de quilòmetres de les llargues platges de Cambrils o Salou hi hagi muntanyes situades a gairebé mil metres d’alçada. Per trobar-les només cal agafar la carretera i recórrer l’interior de la comarca del Baix Camp. Sense presses, que és com s’assaboreixen les coses més autèntiques, és fàcil descobrir les serres de Prades, Llaberia, de Pradell o l’Argentera. En els seus cims, a les faldes i als seus peus s’hi amaguen paratges naturals magnífics, que a més, estan allunyats dels circuits turístics habituals. Pas a pas es poden anar coneixent els 19 municipis del Baix Camp que formen part de la nova marca turística Muntanyes de la Costa Daurada. Són el destí perfecte per fer veritables descobertes paisatgístiques i gaudir d’una generosa i variada oferta de rutes a peu, visites, activitats o allotjaments i restaurants amb encant.

MUNTANYES DE PRADES

El tossal de la Baltasana, amb 1201 metres d’altura, és el punt més elevat de les muntanyes de Prades. A les seves faldes hi ha tot un seguit de nuclis amb una fesomia típica de muntanya que els fa molt pintorescos. Enmig de tots ells, exercint de capital, hi ha la vila de Prades. Per visitar el centre històric cal creuar el portal de Santa Maria, envoltat de muralles. Abans de travessar-lo, val la pena mirar amb perspectiva el conjunt que formen el portal, la creu de terme que hi ha al davant i el campanar de l’església, tot traient el cap per sobre la muralla. Tot es presenta vestit dels famosos carreus vermells que configuren una bona part de la perifèria i les cases de la vila. La plaça és l’espai central del poble, un conjunt arquitectònic envoltat de porxos i presidit per l’església de Santa Maria la Major, gòtica, i la font esfèrica renaixentista. Després de visitar la plaça es pot anar a veure els dos portals romànics que encara es conserven de l’antiga muralla, visitar el nou centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades, fer unes compres a la Cooperativa Agrícola de Prades o bé anar a altres botigues del poble, per comprar-hi patates (o trumfos, com li diuen a la vila) de Prades, amb denominació d’origen protegida.
Ermita de l’Abellera: Prop de la vila de Prades hi ha un munt de llocs on anar d’excursió. Alguns d’ells són el tossal de Baltasana, la roca Foradada, els Avencs de la Febró o l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera, un edifici de l’any 1570 incrustat en una cinglera de 1.020 m, aprofitant una cova que havia servit d’aixopluc. Tots els camins estan senyalitzats des del mateix centre de la vila.

Vistes des de La Mussara

LA MUSSARA I CAPAFONTS

La Mussara, Arbolí, la Febró, Capafonts o l’Albiol són dos indrets molt populars entre els afeccionats a l’excursionisme i a l’escalada i amb força tradició d’estiueig. Es pot fer una ruta en cotxe tot visitant-los. Des de Prades una carretera de revolts porta a Capafonts, un poble encantador, de carrers empedrats i cases rústiques molt ben restaurades. Val la pena passar per l’oficina d’informació, a l’entrada del poble i després fer una passejada. Es pot visitar l’església de Santa Maria, la casa de Cal Macià, amb una bonica façana medieval o l’antic forn de pa (molt ben restaurat). També podeu tastar els embotits i els formatges artesans de la zona en els establiments del poble o fer una excursió. La més clàssica és la que va a la Font de la Llúdriga, una font que no es seca mai, situada a la capçalera del riu Urgell. Per a excursionistes incansables, és recomanable la ruta El brogit de la vall (www.brogitdelavall.com), una ruta de 4 dies per les muntanyes de la zona. A prop de Capafonts hi ha la Febró i més endavant la Mussara, un dels millors miradors sobre el Camp de Tarragona, punt de sortida i arribada de nombroses rutes de muntanya. Just en aquest punt hi ha les restes d’un poble abandonat, deshabitat des del 1959. Només en resta dempeus les parets i el campanar de l’església de Sant Salvador. Des de la Mussara es pot baixar a l’Albiol o bé a l’Arbolí, centre neuràlgic de l’escalada.

BON JOUR MONTPELLIER!

destins — Wed, 30 May 2012 08:33:10 +0000

Text: Cecília Lorenzo © / Fotos: Jordi Folch ©

La terrassa d’un dels cafés de la plaça de la Canourgue, al cor del barri vell de Montpellier. És un bon lloc on deixar-se seduir per l’ambient entre bohemi i ultramodern d’aquesta ciutat del sud de França. Aquí es reuneixen els estudiants (1 de cada 4 habitants de Montpellier ho és), però també advocats o oficinistes que treballen als carrers dels voltants. Som al rovell de l’ou del nucli històric d’una ciutat desconeguda per a la majoria de catalans que es troba a unes 3 hores i mitja de Barcelona i que ofereix moltes i variades propostes culturals i d’oci. La plaça és només un dels tants escenaris de la ciutat on passar un cap de setmana o un pont de tardor tot passejant pels carrerons del casc antic, visitant l’impressionant Museu Fabré, descobrint restaurants, vinacoteques i botigues de disseny, anant de compres o sortint de marxa per locals com el Jam o el Rockstore, auténtics temples de la música en viu a la regió.

ABANS DE COMENÇAR

És fàcil passar un parell o tres de dies sense sortir del nucli històric. I és que la superfície del barri antic de Montepellier és força gran i hi ha moltes coses per fer i per veure. Per endinsar-s’hi val la pena passar-se primer per la oficina de Turisme (situada a la zona de l’Esplanada, a tocar de la Plaça de la Comedie) i fer-se amb un plànol de la ciutat. Sobretot: deixeu el cotxe aparcat, ja que en la majoria de carrers del casc antic no s’hi pot circular. Podeu fer tot el recorregut a peu, encara que existeixen dues línies de tramvia (una que travessa la ciutat de nord a sud i l’altre d’est a oest) per si voleu visitar altres barris. Una altre idea és agafar una de les bicicletes públiques (1 euro per un matí i 2 euros al dia) i recórrer la ciutat a cop de pedal utilitzant els carrils bici. Pregunteu també a la oficina de turisme.

L'Arc de Triomf, al centre de la ciutat

VISTES DES DE L’ARC DE TRIOMF

Si heu contractat una de les visites guiades que organitzen des de la Oficina de Turisme podeu començar a conèixer la ciutat pujant a dalt de l’Arc de Triomf, un dels monuments més vistosos i imponents, que marca l’entrada al barri vell. Des de dalt un es pot fer una idea bastant clara del nucli urbà. Just al davant, rodejat del que van ser les antigues muralles: les teulades del casc antic, amb el campanar de Sainte Anne i les punxes de la catedral com a punts emblemàtics. Darrera, ja fora del perímetre del mur: la Plaça Reial (o el Peyrou), una gran esplanada presidida per l’estàtua del rei Lluís XIV (a qui també està dedicat l’arc de triomf), amb plataners i magnólies, on s’acostumen a trobar els joves a la tarda, a sortir de classe. Després de baixar els 88 esglaons que separen la teulada del terra de l’arc, podeu recòrrer la rue Foch, una mena de Camps Elisis en miniatura, plena de botigues elegants (i molt, molt cares).

CAMPINGS DE MUNTANYA

destins — Wed, 30 May 2012 08:11:23 +0000

Text: Cecília Lorenzo © / Fotos: Jordi Folch ©

Anar de camping és una bona alternativa per passar unes vacances a l’aire lliure i prop de la natura. Però no tots els campings són iguals; així cal escollir molt bé on instal·lar la tenda o la caravana. Aquí us proposem una tria de deu campings que tenen en comú el fet d’estar situats en llocs privilegiats, a prop de parcs naturals o espais naturals d’interès i que compten amb instal·lacions agradables i còmodes. Alguns disposen de parcel·les amples envoltades de natura, activitats a l’aire lliure o bungalows de fusta de pur estil finlandès. Altres són més sencills però igualment acollidors. Preneu nota i comenceu a planejar les vostres vacances (que ja és hora!).

Sant Pau de Seguries. Ripollès

Al Ripollès una bona opció és el Camping Els Roures situat a la vall de Camprodon, concretament en el municipi de Sant Pau de Seguries, entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Aquí, enmig d’una roureda centenària podreu gaudir d’uns dies tranquils a la muntanya o bé aprofitar per fer excursions o esports d’aventura. El camping compta amb bungalows de fusta totalment equipats on hi caben de 4 a 6 persones, mobil-homes, un hostal rural amb 14 habitacions situat en una masia del segle XVIII i, naturalment, la zona de camping, Podreu refrescar-vos a la piscina, passar-vos per la sala de cinema, anar a la sala de jocs, al gimnàs o inclús connectar-vos a Internet.

Com arribar-hi: Per la C-17 en direcció a Puigcerdà fins a Ripoll i d’allà la C-26 en direcció Camprodon fins trobar Sant Pau de Seguries.

· Camping Els Roures: Av. El Mariner, 34-36. Sant Pau de Seguries. Tel. 972 74 70 00. www.elsroures.com

Borredà. Berguedà

Un camping còmode i envoltat de natura. Si és el que busqueu, a Borredà, a la comarca del Berguedà trobareu un espai molt agradable on instal·lar-se i passar uns dies d’estiu entre vegetació i a la vora de la riera, on hi ha diversos llocs on fer un bany natural d’aigua dolça. El Camping Riera de Merlès disposa de parcel·les de 80 m amb aigua, llum, endoll i TV. També hi ha bungalows, amb menjador, cuina i roba de llit amb equipament per 6 places. Si no en teniu prou amb la capbussada a la riera, al camping també hi ha piscina, així com un restaurant on s’hi serveixen plats autòctons i carns brasa. A més hi ha supermercat i una àmplia zona esportiva amb camp de fútbol, pista de bàsquet i camp de bolei, pistes de petanca i circuit per a cotxes tel·ledirigits. A peu o amb vehicle podreu gaudir de l’encant dels pobles petits i del magnífic romànic de les esglèsies del Lluçanès. Tot molt a la vora.

Com arribar-hi: Per la C-16 en direcció Berga cal desviar-se a l’alçada de Gironella cap a Prats de Lluçanès i, abans d’arribar-hi, tornar a desviar-se cap a Borredà.

· Camping Riera de Merlès: Camp Salzelles s/n, Borredà. tel. 687 534 443. www.campingrierademerles.com

PLATGES TOP SECRET

destins — Wed, 30 May 2012 07:57:59 +0000

De platges n’hi ha de molts tipus. Unes ajuden a relaxar-se i allunyar-se de la rutina diària. Les altres, sorolloses i masificades, fan l’efecte contrari. Us ajudem a trobar una cala idíl·lica (del primer grup, és clar) on passar l’estiu rodejat del millor escenari. A la costa catalana, del cap de Creus al Delta de l’Ebre s’amaguen platges verges i desconegudes, racons on sovint no és fácil arribar però que un cop hi vas una vegada, després ja no et fa cap mandra tornar-hi.

COSTA BRAVA

A la Costa Brava hi ha un grapat de racons ideals per deixar-se seduir pel Mediterrani. Alguns porten anys sortint als folletons turístics, a les pel·lícules i darrerament als anuncis de cervessa. Però n’hi alguns de poc coneguts, objecte de culte minoritari. Us recomanem alguns destins on passar uns dies i les platges i cales “top secret” que queden a prop.

TOSSA DE MAR. És un dels nuclis més turístics de la Costa Brava però a prop d’aquesta localitat es poden trobar cales i platges extraordinàries i poc freqüentades. Una d’elles és la platja de Vallpresona, coneguda també com Valpregona. És un dels indrets més verges de la Costa Brava. Per arribar-hi s’ha de caminar uns 15 minuts des de la carretera (a uns 10 km. de Tossa) a través d’un camí que travessa una part d’un espai inclòs en el pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. Està envoltada de roques i al mig n’hi ha una de grossa, anomenada la Galera. Els voltants són plens de pins i canyissars. No cal dir que a la cala no hi ha cap servei i gairebé tothom hi practica el nudisme. Una altra cala, propera a Vallpresona, és la platja del Senyor Ramon, separada de Vallpresona per la petita i coqueta cala Concagats, a la qual s’accedeix des de la platja del Senyor a través d’una zona de roques. Totes dues són cales naturistes, de sorra de gra mitjà i fons de sorra, tret d’alguna part amb sorra. S’hi arriba des de Tossa de Mar cap a Sant Feliu de Guíxols. Al quilòmetre 35 hi ha una pista de terra que va a la dreta. Al final de la pista hi ha un aparcament. Cal pagar 7 € (els cotxes) i 4 € (les motos). A la cala hi ha un restaurant i dutxes.

Cala s'Alguer de Palamós.

PALAMÓS. Un referèndum popular celebrat el 1994 va salvar de l’especulació urbanística una de les platges verges de la Costa Brava. És la platja de Castell, protegida al nord per la punta de Castell, des d’on es tenen vistes d’un antic poblat ibèric. És una platja ampla i disposa de serveis com xiringuito, lloguer de para-sols i gandules així com caiacs per fer rutes pels voltants. S’hi arriba a peu pel GR-92 des de la platja de la Fosca (Palamós) o bé en cotxe per la C-31 en direcció a Palamós, agafant després la C-66 en direcció a Palafrugell. Passada la indicació a Vall-llobrega, a uns 2,5 km hi ha una rotonda on s’indica el camí cap a Castell fins a trobar una esplanada on deixar el cotxe. Des de platja de Castell es pot arribar a peu a través d’un agradable camí de ronda a altres cales i platges com cala s’Alguer o la platja Fosca.

A LES PORTES DEL CEL

destins — Wed, 30 May 2012 07:43:56 +0000

Els millors trekkings als Pirineus de Lleida i la Vall d’Aran

No cal viatjar fins l’Himalàia per viure experiències inoblidables a la muntanya. Si esteu en forma i us agrada caminar més amunt dels dos mil metres, al Pirineu de Lleida existeixen varies rutes que permeten fer recorreguts circulars d’uns quants dies tot enllaçant un refugi amb un altre. Necessitareu unes botes de trekking, una motxilla, ulleres, crema solar, uns bastons per repartir millor el pes del cos i, sobretot, l’energia suficient com per passar unes quàntes jornades en plena natura, caminant entre 5 i 7 hores al dia. Per animar-vos us direm que l’esforç val molt la pena. Molts dels que ho han probat no sospitaven que a Catalunya existien paisatges d’alta muntanya tant impressionants. Els voleu conèixer?

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES

És la joia paisatgística de la geografia catalana, única per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull. El Parc Nacional d’Aigüestortes està sembrat d’avets i boscos de pi negre, i regat per gairebé 200 llacs de muntanya, on troben refugi l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs. El parc té dues portes d’entrada principals, Espot i Boí. Des de tots dos indrets podeu iniciar la ruta que us proposem.

Carros de Foc: A l’estiu de 1987 alguns guardes de refugis del parc van decidir fer la travessa Pallars-Aran-Ribagorça d’una tirada. Algú la va anomenar Carros de Foc (en honor a la pel·lícula de Hugh Hudson. Avui no només es continúa fent sinó que fins i tot ha estat reconeguda oficialment. Es tracta de sortir d’un dels nou refugis guardats del parc i arribar al mateix, després d’haver passat pels altres vuit. En total el recorregut és d’uns 55 km i transcorre per zones d’alta muntanya a una altitud mitjana de 2.400 m. El desnivell acumulat aproximat és de 9.200 m i l’itinerari és marcat com ho són habitualment els camins d’alta muntanya, és a dir, amb fites. Normalment, fins a mitjan juliol hi ha neu a les collades més altes orientades al nord, com el port de Ratera. La ruta recorre tot el Parc Nacional, des d’Aigüestortes fins els llacs de Colomers, els de Saboredo, la zona de les agulles d’Amitges, els Encantats, el llac de Sant Maurici o la zona de llacs al voltant del refugi de Colomina. Amb un mapa del recorregut (disponible a tots els refugis o per Internet) podeu fer totes les etapes. Necessitareu entre 4 i 6 dies per fer la ruta sencera (segons el ritme que porteu). Cada etapa enllaça un refugi amb un altre, on es pot dormir o menjar. Podeu començar pel refugi que volgueu i fer la ruta en el sentit que més us estimeu. Si voleu entrar en el rànquing dels Carros de foc en qualsevol de les categories heu d’adquirir el Forfet, que s’ha de segellar a tots els refugis de pas. Té un preu de 25 euros, i us el donaran en qualsevol dels nou refugis una vegada confirmada la reserva. El forfait inclou una gorra, i un mapa escala 1:25000 amb un llibret descriptiu de la travessa. Dóna dret a les samarretes exclusives Carros de Foc, “Sky Runner” o “Open”, per a tots aquells i totes aquelles que acabeu en menys de 24 hores o en més de 24 hores, respectivament. Si voleu fer la ruta guiada podeu contactar amb la Companhia de Guies de Muntanha, al mateix telèfon de l’organització de Carros de foc.

· Carros de Foc: Arnals, 8 baixos. Vielha. Tel 902 18 09 30

www.carrosdefoc.com

PASSIÓ PELS CARAGOLS

destins — Wed, 02 May 2012 09:37:32 +0000

Text i fotos: Manel Antolí

Unes dotze tones de caragols es consumiran del 25 al 27 de maig a Lleida, una ciutat que es vesteix de gala per acollir la 31ª edició de l’Aplec del Caragol. Es tracta d’una de les festes gastronòmiques més importants de Catalunya, en la qual es reuneixen milers de persones per gaudir d’aquest saborosa menja, preparada amb les més variades receptes. Bon profit!

El que va començar fa gairebé tres dècades (al 1980) com una jornada festiva en la qual diversos grups d’amics (unes 300 persones) es van reunir un diumenge de maig a la vora del riu Segre per compartir una “caragolada de germanor” s’ha convertit amb el pas dels anys en la festa gastronòmica més important de Catalunya, declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. I tot, per obra i gràcia de la FECOLL (Federació de Penyes de l’Aplec del Caragol), que durant els tres dies que dura l’actual Aplec mobilitza a 12.000 persones de totes les edats i classes socials, agrupades en un centenar de penyes (L’Esquellot, El Xiulet, Els Rebotits, La Llauna, etc). I aquestes, al seu torn, actuen de reclam pels prop de 250.000 visitants que cada any, durant la segona quinzena de maig, acudeixen en pelegrinatge a Lleida per gaudir d’una gran festa coronada per esmorzars de germanor que tenen un rei absolut en els seus plats: la seva majestat el caragol.
Ni més ni menys que 12 tones de caragols (de diversos tipus: bober, plànol, cabrilla, moro…) roden per gegantesques paelles remogudes per grans pales de fusta que fan les vegades de les nostres culleres casolanes. I cada “caragolada”, despren l’especial aroma de la seva recepta: a la llauna, a la gormanda, amb samfaina… I és que l’anomenada “cuina del caragol” es remunta a l’època dels romans, que van deixar receptes encara vigents en els nostres dies fins a convertir-lo en símbol i plat per excel·lència de la gastronomia ilerdenca.

Cercavila de l'Aplec del Caragol

L’ Aplec del Caragol, que enguany -en la seva 31ª edició- se celebrarà del 25 al 27 de maig, arrenca el divendres a la nit amb un espectacle músic-teatral a la glorieta del Camps Elisis, recinte on s’instal·len les carpes que agrupen a les penyes. I continua amb un sopar de germanor seguida d’un concert fins ben entrada la matinada. El dissabte, els actes s’inicien al migdia (12.00) amb una ofrena floral en memòria dels penyistes difunts davant l’estàtua de Manolo Calp (al costat del Pavelló de Vidre), un dels fundadors de l’Aplec, seguida d’una cercavila conduïda per la xaranga Els Pagesos. Després de l’esmorzar ritual hi ha diverses activitats com la Carrera Infantil de Caragols (16.30, en el Pavelló de Vidre), el Campionat Cervesa-polvoró-cervesa (17.00, a la penya Caragolillo Brillo) o l’exhibició castellera (19.30, davant de la glorieta dels Camps Elisis). I després del sopar, gran revetlla al Pavelló Nou.